Per a Rosa Permanyer el paisatge sempre ha estat el seu tema preferit, representant-lo de moltes maneres, però a diferència dels seus treballs dels 80 i 90, en que la naturalesa apareixia en les marines i natures mortes, darrerament deriva cap a altres perspectives, com són els viatges, els fragments de la mar o les mirades. Ara el seu discurs creatiu va inclús més enllà, doncs cerca la natura, no tant sols a través de les fulles dels arbres que emergeixen en un primer pla per indicar-nos el camí per on recorre la nostra mirada, sinó que el paisatge urbà, des d’una visió arquitectònica, gràcies als edificis que sorgeixen en els seus fotogravats i que donen sensació d’equilibri compositiu, provoca que hi hagi la idea de serenor: la serenor d’una ciutat muda, silenciosa i reflexiva, que només es trenca pel moviment de les fulles. A la fusió de la natura i la ciutat ara incorpora al seu treball una sèrie sobre les ales de les papallones i de les libèl·lules . L’aparent fragilitat que s’intueix en aquests insectes , ens indica també la nostra feblesa per enfrontar-nos a un món tant convuls com el nostre. Però per trencar amb aquest concepte harmònic de la naturalesa, l’artista dona protagonisme al color vermell, color associat als sentiments i les passions. De fet, des de fa uns quants anys el vermell predomina respecte als grocs, taronges, terrosos i blaus d’altres etapes creatives. La tasca com investigadora, tant sigui treballant amb l’aquarel·la, el collage o l’obra gràfica, és ben evident, ja que li interessa descobrir, esbrinar i,sobretot ,experimentar amb totes les tècniques que el gravat li ofereix. Per això el fotogravat li permet ampliar el seu camp creatiu i en conseqüència el cromatisme del paisatge. Ramon Casalé Associació Internacional de Crítics d’ Art

Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d’Art