L’aportació més eminent de la Rosa Permanyer és la seva visió idiosincràtica de l’aquarel.la, on hi investiga, d’anys ençà, diverses maneres d’aplicar nous procediments tècnics al color i textura de les seves peces que permeten endevinar un domini gairebé irrebatible d’aquesta tècnica. El tema de la natura morta és tractat des d’una òptica molt suggeridora més fornterera als integrants de la versió espanyola de l’escola de París -Serna, Capella, Ortiz o Bores- que no pas al realisme barroc. S’hi troben molts elements inanimats disposats lliurement dins un espai fictici. És a dir, que no hi ha el suport que els aguanta. A l’artista no li interessa representar uns objectes inclosos en un lloc concret, així doncs, les mostra en suspensió. Tanmateix en la llum s’hi palesa l’altre subjecte essencial en tota la seva trajectòria artística. En cadascuna de les seves obres hi ha un raig de claror que ens evoca el “punt de fugida” dels renaixentistes.

Ramon Casalé
Associació Internacional de Crítics d'Art