Rosa Permanyer és una innovadora en les pràctiques del gravat i de l’aquarel·la. Combina les dues tècniques i aconsegueix unes obres que poden ésser considerades com heterodoxes pels que s’aferren a la literalitat dels procediments, com si aquests fossin dogmes que estableixen uns únics camins de salvació artística. Però la glòria del cel en la sempre feixuga tasca que demana la honestedat en la creació s’aconsegueix de molt diverses maneres, sempre que aquestes –condició única i imprescindible la que vaig a escriure- donguin com resultat final la plasmació d’obres essencialment belles i entenc com bellesa la manifestació de les harmonies de l’esperit humà en la matèria; és el que exactament passa en les realitzacions de Rosa Permanyer.

Reflexió i atzar són situacions bessones. La primera ajuda a trobar l’altre i la segona fa que el procés deductiu sigui sempre més ric. Rosa Permanyer ha entès molt bé aquesta col·laboració entre la ment i la màgia de les troballes i en el seu taller experimenta amb les tècniques mixtes, els collages i els gravats additius per a que els resultats d’un moment d’inspiració puguin desenvolupar-se sense que mai pateixin el cansament de les formes. Es tracta d’una labor que exigeix molta concentració, però que ha de tenir la frescor del que és natural. Les hores i els anys de dedicació no tenen cap valor, ja que la permanència del missatge artístic resideix en l’encert d’un instant que mai no deixa d’ésser novetat.

Els bodegons amb ampolles, gots, tasses i teteres són fonamentals a l’obra de Rosa Permanyer. També ho són les fruites i les llimones, els peixos, els testos amb plantes i les referències al pas del temps. Però no hem de quedar-nos mai en la literalitat de les formes que representa, ja que l’artista es troba en les textures, en els nervis i en les arrels que constitueixen les bases d’uns colors que parlen de la fluïdesa de la vida i de l’ordre que cal trobar en totes les activitats humanes. Les innovacions tècniques són, doncs, maneres que té Rosa Permanyer per a poder arribar més al fons dels sentiments i expressar amb elles l’harmonia vital que desitja per a la societat humana a la que tots pertanyem.

Josep M. Cadena
Crític d’Art